tag:blogger.com,1999:blog-47005976219552500562011-10-10T19:07:55.366+02:00sense límits entre fantasia i realitatgripaunoreply@blogger.comBlogger301100tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-59365955189150414422011-03-17T18:56:00.001+01:002011-03-17T18:56:38.208+01:00

Elles sempre arrenglerades.Potser hi ha alguna despistada que dóna més voltes del que toca per arribar al mateix lloc,però hi arriba.Em semblen uns éssers increïbles.Apareixen i desapareixen entre els solcs de les soles de les meves sabates,entre les herbes,entre les esquerdes de la terra i dels troncs.Sempre amb un objectiu ferm,amb conciencia de comunitat, d’unitat i de valentia.No es fan

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-84938985333960021392011-03-17T18:52:00.000+01:002011-03-17T18:52:02.797+01:00

La familia Els amics La parella Les responsabilitats La feina Les afeccions Les obligacions La moral La salut Les contradiccions Les emocions La raó L’esperança L’impaciència Els hàbits Les costums La societat El rebuig L’empatia El posicionament La subordinació i la juxtaposició La comprensió L’abandonament. Agafem un bon grapat de cadascuna i ho barregem fins que ens quedi una mescla ben

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-69738674890639916812011-03-17T18:45:00.000+01:002011-03-17T18:45:03.660+01:00

Seran les pors, seran els neguits de cadascú, seran les circumstàncies, seran els motius que siguin, però la qüestió és que hi són. Hi són i em provoquen. Esperen que reaccioni d’alguna manera, però ... Quina és la manera? Busco alternatives, busco opcions, busco solucions, busco noves situacions. I què trobo? De tot i força. Una mica de tot i una mica de res: Trobo emocions, moltes emocions,

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-61761910635584039722010-08-14T02:10:00.002+02:002010-08-14T02:12:24.291+02:00

Estacionats aquí, en el no-res.Ente Vilanova i la Geltrú.Deixant que el temps transcorrisense saber ben bé on pararà,ni tan sols si ho farà. Els minuts s'eternitzen,les hores es succeeixen,la paciència s'acabai la son comença. Tant camí fet i per desfer,tanta il·lusió trobada i perduda de nou.El conformisme i l'inconformismesón dos cares de la mateixa moneda,són dues visions del mateix got,però

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-76679463348933122102010-03-21T20:23:00.000+01:002010-03-21T20:23:14.714+01:00

Altra cop aquí amb un nou destí. Aquesta vegada, per això, no deixaré que l’avió marxi sense mi. Tot va rodat, com les maletes minúscules que porten la majoria dels passatgers de companyies low-cost. I dic la majoria amb plena consciència de que sempre hi ha alguns llestos que proven de donar-los-hi gat per llebre, i defensen encegats que les seves tres maletes ocupen el mateix espai que una de

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-53939079635033828722010-02-27T21:55:00.000+01:002010-02-27T21:55:11.363+01:00

GIRALLUNA és on tot es capgira, un oasi fet a mida entre la il·lusió i la realitat, un lloc on els mims parlen, l'il·lusionista es desespera, l'equilibrista ho aguanta tot, el malabarista està malalt de gravetat i el músic és de pronòstic reservat.Benvinguts a l'espai on tot por ser, on els arbres són paraigües i la lluna és de paper.Aquí us espera el Marcel que és pallasso, especialista en posar

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-81016270398056488612010-02-27T21:46:00.003+01:002010-02-27T21:47:41.514+01:00

Sinopsi: La Síndrome de Bucay explica la història d'en Santi, un portalliteres que està enamorat de la Rosa, una noia amb qui coincideix al bus i que llegeix un llibre de Bucay. En Santi té una concepció romàntica de l'amor, tot el contrari que el seu company de feina, en Robert, un gran aficionat als westerns. Quan van a buscar un exitus, en Santi descobreix que la morta llegia el mateix llibre

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-70044599309822814562010-02-20T18:57:00.002+01:002010-02-27T21:48:34.044+01:00

Una! I salta la tanca.Dues! I salta la tanca.No sé si em servirà de gaire tot això...Tres! Triga una miqueta més perquè m’he quedat penjada en el motiu pel qual segueixo confiant en que funcioni, però també salta la tanca.Quatre! Amb pas més lent s’acosta a la tanca. Se la mira i remira...Cinc! Amb molta embranzida i convicció hi va directa, però li pica la curiositat i es queda mirant cap al

gripaunoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-38512838387628186222010-01-28T21:09:00.001+01:002010-01-28T21:22:55.280+01:00

Navegant entre els misteris de la nit, l’ombra dels que t’envolten et provoquen un crit. Crits de por, crits d’innocència. Crida! Crida i espanta tot allò que no vols. Crida fins a quedar-te afònic. I que s’aturi el temps en aquell precís moment per sentir el ritme dels teus batecs. Batecs accelerats, respiració profunda, acompassant-se camí de la llibertat tants cops somniada i adormida. Deixa

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-73429162830138528472010-01-28T20:59:00.005+01:002010-01-28T21:06:33.125+01:00

Només entrar et pregunten: I SI POGUESSIS PARAR EL TEMPS...? Si poguessis parar el temps, controlar-lo, prendre'ns un respir per observar-lo... Si poguéssim fer tot això... què faríem? què canviaríem? I el meu primer pensament davant de tot allò va ser: RES. NO FARIA NI CANVIARIA RES. Només respirar, contemplar, gaudir del que hi ha i del nou inici del moviment quan hagi de venir. Que curiós

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-41743887665994819802010-01-02T22:23:00.001+01:002010-01-02T22:24:15.715+01:00

Ja fa un temps, vaig marxar al nord d’Itàlia a participar en un Camp de Treball. Era l’oportunitat perfecta per conèixer gent d’altres nacionalitats, un país nou i practicar l’anglès (això és el que va convèncer més a la família). Era el primer cop que viatjava sola, així que la preocupació de mons pares a que passés res era directament proporcional a la meva emoció perquè passés alguna cosa que

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-43686808684203356102010-01-02T22:03:00.001+01:002010-01-02T22:04:53.897+01:00

Oi que veieu un llit? Sí, però si us hi fixeu una mica més, podreu veure-hi més coses. Hi veureu el bressol que es converteix en el nostre primer món. Hi veureu el llit de la infantesa, el llit dels primers contes. Hi veureu el llit de les pors de l'adolescència, guardià únic de secrets inconfessables. El llit del sexe, el del matrimoni, el dels secrets i la intimitat compartida. El llit de la

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-21266199892732517772009-12-09T23:04:00.000+01:002009-12-09T23:04:40.165+01:00

Fa un sol de justícia, tot el meu cos està xop i amarg de la suor. Ja no sé on ficar-me per no sentir com fa que se m’enganxi cada peça de roba que porto. Només hi veig una solució: capbussar-me, passar-me el dia en remull; així que decideixo baixar a aquella caleta de la que sempre me’n parlen els amics de la costa. Agafo el camí que m’endinsa en el bosc. Allà els pins fan ombra i l’olor del

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-75555811213105306452009-12-09T22:55:00.000+01:002009-12-09T22:55:28.202+01:00

Molt bon dia a tothom! I quan dic a tothom vull dir sense excepcions, de debò. Em dic Bruna i des de petita la gent s’ha dedicat a fer una rima fàcil entre el meu nom i un gran hit de tots els temps. Qui hagués pensat mai que em portaria a aquests nivells insospitats de socialització i adaptació a qualsevol dels entorns que em rodegen. Pot semblar una tonteria, però el fet de que et relacionin

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-30798586466318411062009-12-09T22:40:00.001+01:002009-12-09T22:41:25.796+01:00

Una nit vaig anar a sopar a casa d’uns amics. Era una trobada informal i, a l’hora, una bona oportunitat per conèixer gent d’altres móns. Entre ells es trobava un reconegut filòsof que, en una arrancada de sinceritat etílica, em va explicar que havia descobert una illa meravellosa i que volia compartir-la amb algú que pogués apreciar la seva grandiositat. Lògicament, vaig fer tot el possible per

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-4109249501045379292009-12-09T22:31:00.002+01:002009-12-09T22:38:54.200+01:00

Menuda semanita cuática con los relojes!!!! Es que es un poco surrealista, pero ahí va... Todo empezó el martes pasado cuando me desperté a las 5'15h de la madrugada (según el despertador) para ir al baño. Sentada en el váter (siento provocar esa visión, pero así fueron las cosas) miré el reloj de pulsera y ponía las 6'15h. Pensé que se estaba gastando la pila del de la mesita de noche y fuí a

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-7094841776168810532008-05-21T18:53:00.011+02:002008-12-10T14:53:04.651+01:00

Apreciar la sencillez de las cosas y no volver al barroco.La simplicidad, la desnudez, el vacío, el espacio, una mirada inocente, una sonrisa sincera.¿Qué más se necesita?Hacer que la propia vida sea arte.Como dice Chillida:"Con una línea el mundo se une;con una línea todo se divide.El dibujo es hermoso y tremendo."El arte no debe ser complicado. Las cosas más simples también lo son.

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-2984457511516451402008-04-23T11:15:00.006+02:002008-12-10T14:53:04.804+01:00

Segurament molts de vosaltres us estranyareu de que vulgui fer referència aquest tema quan, per la majoria de gent, ja no toca. Jo m’hi incloc en aquest grup, però és que la societat no em deixa de sorprendre.Fa un parell d’anys, una de les cadenes de botigues més pròsperes al nostre país, va creure tenir una gran idea i promocionar les festes tradicionals amb guarniments molt més elaborats dels

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-23566954384556691842008-02-14T21:39:00.004+01:002008-12-10T14:53:05.158+01:00

Alan Berliner es un abogado en Columbia. Alan Berliner es un trabajador social en Seattle. Alan Berliner es un célebre fotógrafo. Cansado de ser confundido con toda esta gente y todo aquel que quiera compartir su nombre, Alan Berliner, el cineasta de New York, decide librarse del espantoso Síndrome del Homónimo. La solución: invitar a cena a su casa a todos los Alan Berliners del mundo. De esta

gripaunoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-19283452991772113752008-02-09T21:54:00.000+01:002008-12-10T14:53:05.369+01:00

El treball de Petra Mrkyz i Jean-François Moriceau, no us deixarà indiferents. Els podeu trobar fins el 24 de març del 2008 al Caixa Forum Barcelona. A continuació una introducció de David Armengol sobre el contingut de l'obra:Els estats d’eufòria impliquen una sensació de benestar subjectiu que provoca una actitud propensa a l’optimisme i a l’alegria desmesurada. Un entusiasme momentani –gairebé

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-75212418747148593042008-02-05T20:49:00.000+01:002008-12-10T14:53:05.544+01:00

L’altre dia em va passar una cosa sorprenent.Qui de petit no ha jugat amb el menjar?Qui no feia formes amb la verdura triturada o el puré?Qui no dibuixava cares somrients amb el pernil, el formatge i els altres ingredients en una massa de pizza amb tot un món de possibilitats per la imaginació d’un nen?Qui no ha fet guerres de cigrons voladors? “Catapultaaaaa!!!!!!”Doncs el dimarts passat vaig

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-36397391906294259942007-12-06T01:52:00.000+01:002008-12-10T14:53:05.727+01:00

Rodrigo era un hombre anclado a su pasado. Andaba curvado, con ojeras que evidenciaban lo cansado que estaba por arrastrar siempre esa cuerda de la que no veía el final. Su vida transcurría lenta y monótona. Iba dejando un rastro de pies porque no podía ni levantarlos del suelo, por ahí donde pasaba.Ya estaba harto de tantas contracturas y de llegar solo hasta donde la cuerda le permitía. Quería

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-87403530133368580522007-12-02T19:40:00.000+01:002008-12-10T14:53:05.873+01:00

En esos años en que una está perdida, mi madre, como buena madre, se preocupó de buscar respuestas a mis preguntas. Como no sabía cómo acercarse a hablar sin que le sacara las uñas ni los colmillos, me regalo un libro. En esos momentos no lo aprecié, al contrario, me pareció una solemne gilipollez, pero al cabo de los años lo retomé y aprendí varias cosas, entre ellas lo que dejo aquí escrito y

gripaunoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-87527609061235531862007-10-28T21:35:00.000+01:002008-12-10T14:53:05.882+01:00

Com cada matí, la Bruna es va llevar per anar a treballar amb el temps just perquè no se li escapés l’autobús que dia rera dia seguia perdent sense poder evitar-ho per molt que ho intentés.Com cada matí, el cap de l’oficina la va cridar al seu despatx intentant que amb un nou avís n’hi hagués prou perquè aquests retards desapareguin.Com cada matí, la Bruna li va assegurar que seria la última

gripaunoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-45228354338478134352007-09-16T18:43:00.000+02:002008-12-10T14:53:06.128+01:00

Em declaro voyeur. Sí, sí,... i ho dic amb la boca ben plena. M’agrada observar als altres; les seves rutines, els seus moviments, aquells tics que per molts altres són imperceptibles, aquelles actituds que ens diferencien, tots aquells petits detalls que fan que cadascú sigui únic i intransferible.Si us plau, no ho confonguem amb xafardera. Res d’això. És una cosa completament diferent. No em

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-75185421702035433592007-09-05T00:10:00.000+02:002008-12-10T14:53:06.252+01:00

Són les 7:55 del matí i el meu cos comença a reaccionar esperant el moment en que ho hagi de fer definitivament.Un so pausat i constant es torna cada vegada més marcat. L’agulla del despertador i el pas del temps no es cansen de repetir-me que ells tenen el control i que jo no puc fer-hi res per canviar-ho.Són les 7:56, ja ha passat un minut des de que la meva primera neurona s’ha posat en estat

gripaunoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-71279070048870770632007-09-03T17:57:00.000+02:002008-12-10T14:53:06.384+01:00

Cuando la incertidumbre se apodera de uno y no sabe por que camino seguir; cuando el miedo a uno mismo te paraliza antes de empezar a moverte; cuando las sorpresas han sido tragadas por la rutina; cuando ya no reaccionas frente la adversidad.Es entonces cuando todo desaparece y te encuentras solo en un mundo atestado que no te permite el espacio necesario para respirar.Un poco de aire, sólo un

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-39698445918887162172007-09-03T01:49:00.000+02:002008-12-10T14:53:06.484+01:00

A mediados de 1974 explotaban en Buenos Aires diez o doce bombas por la noche. De distinto signo, pero explotaban. Despertarse a las dos o las tres de la madrugada con varios estruendos en cadena, era casi una costumbre. Hasta los niños se hacían a esa rutina.Un amigo porteño empezó a tomar conciencia de esa adaptación a partir de una noche en que hubo una fuerte explosión en las cercanías de su

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-78800786819861055012007-09-03T01:08:00.000+02:002007-09-03T02:01:02.772+02:00

Lalari lalarà... aquesta és la última copa de la nit.Lalari lalaró... això no m’ho creia ni jo.4 hores més tard: Lalari lalaré... buf, si me’n prenc una altra rebento; menys mal que sóc una persona suficientment responsable com per saber en quin moment haig de parar de beure.Agafo els trastos i, després d’un adéu general amb el màxim de naturalitat, surto al carrer disposada a arribar el més

gripaunoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4700597621955250056.post-8087937001769081902007-09-03T00:48:00.000+02:002008-12-10T14:53:07.956+01:00

Me voy a permitir el lujo de presentarme usurpando palabras a otros más sabios que descubrí en mi último viaje y de los que aprendo con cada relato que leo. Asi me describiría según Alejandro Jodorowsky (Piedras del camino):"Lo que te digo aquí, aquí se queda. Me voy sin nada.""Cada una de mis heridas ha creado una perla.""Lo que aquí soy es todo lo que soy.""Libre de todo, incluso de mi mismo.""

gripaunoreply@blogger.com0