Un espectacle que d'entrada, tot i sabent el reconeixement que ha tingut, no em deia res.
Un relleu actoral que canviava Flotats, Pou i Hipólito, per 3 actors mediàtics del moment i una tela blanca. Suposo que el que em feia enrere era pensar que la primera, quan es va presentar al Tivoli, era dirigida per Flotats i, tot i que reconec el mèrit de les seves produccions i la seva professionalitat, se m'acostumen a fer feixugues.
Però... Quina tela!!!!
Totes les meves reticències a fer punyetes!
Arquillué, Villanueva i Orella són un grandíssim trio que em van fer oblidar els personatges amb els que els assimilava de les seves últimes aparicions televisives, que em van fer riure fins a plorar de principi a fi després d'un mal dia (i això ja és difícil) i que em van sorprendre amb els seus diàlegs i interpel·lacions: Pere Arquillué amb les seves explosions emocionals, Lluis Villanueva amb el seu intelectualisme contemporani i Francesc Orella amb la seva visió crua de la realitat i les seves "segones".
No sé quina visió en tindran els altres espectadors, però per mi una gran elecció d'actors i d'escenografia que, amb la seva simplicitat, t'ho deia tot.
Si encara hi esteu a temps, passeu pel Teatre Goya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada