El Petit Príncep no necessita presentacions. Tothom coneix el llibre i la història del nen que vivia en un asteroide on només hi era ell, 3 volcans, baobabs i una rosa presumida.
Per mi, és un personatge màgic que em va acompanyar en molts moments, descobrint-lo més i més a mida que creixia.
En tenia el llibre a mida normal, el llibre en versió mini (5cm d'alçada), la pel·lícula musical (no la d'animació que van fer fa un parell d'anys, sinó la vella on la guineu era l'actor de rinxols de la meva infància per excel·lència que surt en títols com "La mujer de rojo", "No me mires que no te oigo" o "El Mago de Oz"), i el disc LP amb tota la història narrada.
Així que amb expectatives molt altes de transportar-me a la infantesa i poder-la compartir amb la meva filla gran de 4 anys, vaig comprar dues entrades per veure-la en teatre.
Potser va ser culpa d'allò que esperem quan ens expliquen una història que coneixem, potser el fet de rebre el comentari al costat de "l'únic que fa és anar canviant de planeta tota l'estona?".
Els actors genials, la posada en escena i l'escenografia espectacular, pel meu gust amb massa ús de les noves tecnologies, però molt ben aprofitades, però tot i així vaig marxar amb un regust estrany de boca.La qüestió és que vaig sortir d'allà força desanimada per tenir la sensació que havia anat al cine enlloc de al teatre i per no haver pogut transmetre el que tot allò significava i havia significat per mi a les noves generacions.
Vam comprar el disc amb les cançons del musical i, quan vam arribar a casa, el vam posar. Va ser llavors quan vaig veure que sí que li havia agradat, però no perquè en revés el missatge, ni entengués, sinó perquè la rosa era preciosa, els fanalers divertits i el Petit Príncep volava lligat a coloms.
No era el que m'esperava, però té 4 anys, així que després de tot puc donar-me per satisfeta de que hem compartit una estona juntes i que encara se'n recorda de la història que narra com un conte a tothom que li pregunta. De fet d'això es tracta, no? d'un conte fantàstic que podrà seguir explicant durant anys i que, mica en mica, anirà descobrint al igual que vaig fer jo.
