Crida

Navegant entre els misteris de la nit,
l’ombra dels que t’envolten et provoquen un crit.
Crits de por, crits d’innocència.
Crida!
Crida i espanta tot allò que no vols.
Crida fins a quedar-te afònic.

I que s’aturi el temps en aquell precís moment
per sentir el ritme dels teus batecs.
Batecs accelerats, respiració profunda,
acompassant-se camí de la llibertat
tants cops somniada i adormida.
Deixa d’enyorar-la i converteix-la en realitat!

Viu, riu, salta!
I crida ben fort els teus desitjos més ocults
perquè arribin a tothom i crear una il•lusió comú.
On les ombres no t’espantin,
on les ombres t’acompanyin
i siguin, tan sols, el contrapunt a la claror més absoluta.

Crida!
Crida i espanta tot allò que no vols.
Crida fins a quedar-te afònic.