09 de desembre 2009

Que bonica la platja!



Fa un sol de justícia, tot el meu cos està xop i amarg de la suor. Ja no sé on ficar-me per no sentir com fa que se m’enganxi cada peça de roba que porto. Només hi veig una solució: capbussar-me, passar-me el dia en remull; així que decideixo baixar a aquella caleta de la que sempre me’n parlen els amics de la costa.

Agafo el camí que m’endinsa en el bosc. Allà els pins fan ombra i l’olor del ciment queda enrere, però la humitat enganxosa segueix perseguint-me. Segon trencall a l’esquerra i, després de la baixada, a la dreta fins l’esplanada on hi trobo unes escaletes de pedra i arrels que m’hi portaran. Començo a baixar-les amb decisió, em moro de ganes de ficar-me dins l’aigua, fins i tot he agafat les ulleres i el tub! Però… a mitja escalinata tots els meus desitjos de tranquil•litat i llunyania dels turistes queden troncats per la nova visió: allò sembla un mar, però no precisament blau turquesa, si no de tovalloles, para-sols i taques vermelles en moviment que acabo identificant com a turistes insolats per manca de crema solar.
El soroll de les cigarres del bosc s’ha transformat en crits de mares desesperades perquè el seu nen s’ha ficat dins l’aigual sense flotador i encara no és prou bo per fer-ho; d’homes i dones amagant panxa perquè no encertin l’edat que tenen; de grups d’adolescents on els nois llueixen els seus banyadors inacabables i els calçotets per sota mentre brinquen per atraure les preses, i les noies treuen pit i fan les lloques mirant de reüll per sobre les ulleres de sol mentre dissimulen escoltant música amb el mòbil; vaja, que està ple del mateix que en els altres llocs, però concentrats en un espai més petit i amb menys roba.
Això és un desastre! Segur que la cala és preciosa, divina, meravellosa i amb una sorra increible i unes postes de sol impressionants, però ara mateix no li trobo cap gràcia. Així que decideixo fer mitja volta, endinsar-me en el bosc cercant una mica d’ombra on esperar que passi el temporal de calor i conformar-me en que l’únic líquid que em recorri sigui amarg, enlloc de salat com esperava que acabés sent.