L’altre dia em va passar una cosa sorprenent.
Qui de petit no ha jugat amb el menjar?
Qui no feia formes amb la verdura triturada o el puré?
Qui no dibuixava cares somrients amb el pernil, el formatge i els altres ingredients en una massa de pizza amb tot un món de possibilitats per la imaginació d’un nen?
Qui no ha fet guerres de cigrons voladors? “Catapultaaaaa!!!!!!”
Doncs el dimarts passat vaig tenir un d’aquests moments melancòlics quan vaig anar a sopar a casa de mons pares i em van ficar al davant un plat de sopa de lletres.
La veritat és que sempre he tingut tendència a jugar amb qualsevol mena de sopa perquè, com la Mafalda, no en sóc gaire fan. Amb la de pistons feia veure que era confetti o en feia muntanyetes, amb els fideus provava de posar-los en fila, i els que estaven buits per dins els enfilava amb les punxes de la forquilla (imagineu-vos el ritme...). però la meva preferida sempre ha sigut i seguirà sent la sopa de lletres, per molts tipus que hi hagi ara com la pasta amb forma de barrufets.
La sopa de lletres és un gran invent perquè alimenta cos i ment (seria un bon eslògan publicitari, oi?). Fa que l’àpat no sigui tan avorrit i, entre cullerada i cullerada, t’entretinguis amb interessants missatges i codis a desxifrar entre tot aquell desordre flotant dins el plat.
Bé, ara tampoc us vull atabalar amb les diverses formes que tinc de perdre el temps, així que aniré directament al descobriment que vaig fer:
Fins i tot la pasta s’ha modernitzat!!! La meva sorpresa va ser quan entre mig de tot l’abecedari, primer vaig trobar-hi els números del 1 al 9 (això obre un nou món de possibilitats en clau). Després vaig trobar la “Ç” i em va agradar veure que, fins i tot, la immersió i la normalització lingüística havia arribat fins aquí. Però el més sorprenent de tot va ser quan vaig veure un fideu que penjava de la cullera. Em va estranyar que empaquetant haguessin pogut infiltrar un fideu, però quan m’hi vaig fixar em vaig quedar amb la boca oberta. No era un fideu... era una @!!!!!!!
Us ho podeu creure???? Una @!
Si és que les noves tecnologies s’han introduït sense donar-nos-en ni compte en tot el que tenim al nostre entorn.
M’agradaria saber què serà el proper que hi inclourant... Els punts i ratlles del codi Morse ja està molt antiquat, oi? Algú té alguna idea?
Vinga va! Ajudem a fer prosperar els nostres plats!
Qui de petit no ha jugat amb el menjar?
Qui no feia formes amb la verdura triturada o el puré?
Qui no dibuixava cares somrients amb el pernil, el formatge i els altres ingredients en una massa de pizza amb tot un món de possibilitats per la imaginació d’un nen?
Qui no ha fet guerres de cigrons voladors? “Catapultaaaaa!!!!!!”
Doncs el dimarts passat vaig tenir un d’aquests moments melancòlics quan vaig anar a sopar a casa de mons pares i em van ficar al davant un plat de sopa de lletres.
La veritat és que sempre he tingut tendència a jugar amb qualsevol mena de sopa perquè, com la Mafalda, no en sóc gaire fan. Amb la de pistons feia veure que era confetti o en feia muntanyetes, amb els fideus provava de posar-los en fila, i els que estaven buits per dins els enfilava amb les punxes de la forquilla (imagineu-vos el ritme...). però la meva preferida sempre ha sigut i seguirà sent la sopa de lletres, per molts tipus que hi hagi ara com la pasta amb forma de barrufets.
La sopa de lletres és un gran invent perquè alimenta cos i ment (seria un bon eslògan publicitari, oi?). Fa que l’àpat no sigui tan avorrit i, entre cullerada i cullerada, t’entretinguis amb interessants missatges i codis a desxifrar entre tot aquell desordre flotant dins el plat.
Bé, ara tampoc us vull atabalar amb les diverses formes que tinc de perdre el temps, així que aniré directament al descobriment que vaig fer:
Fins i tot la pasta s’ha modernitzat!!! La meva sorpresa va ser quan entre mig de tot l’abecedari, primer vaig trobar-hi els números del 1 al 9 (això obre un nou món de possibilitats en clau). Després vaig trobar la “Ç” i em va agradar veure que, fins i tot, la immersió i la normalització lingüística havia arribat fins aquí. Però el més sorprenent de tot va ser quan vaig veure un fideu que penjava de la cullera. Em va estranyar que empaquetant haguessin pogut infiltrar un fideu, però quan m’hi vaig fixar em vaig quedar amb la boca oberta. No era un fideu... era una @!!!!!!!
Us ho podeu creure???? Una @!
Si és que les noves tecnologies s’han introduït sense donar-nos-en ni compte en tot el que tenim al nostre entorn.
M’agradaria saber què serà el proper que hi inclourant... Els punts i ratlles del codi Morse ja està molt antiquat, oi? Algú té alguna idea?
Vinga va! Ajudem a fer prosperar els nostres plats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada